miércoles, 4 de febrero de 2009

Parabolts que saltan en Australia

No me canso de decir, que no se puede equipar con Parabolts sobre rocas blandas o lo que es lo mismo greses, la roca interior del parabolt se va convirtiendo en polvo por el suave movimiento del parabolt durante las caídas que no nosotros ni tan solo lo percatamos y eso durante una fuerte caída puede provocar que se arranca como ya ha pasado, lo mejor si se desea equipar sobre areniscas es el químico, y si no a tirar de friends y tascones.

Hace ya tiempo en Australia en la zona de las "Blue Mountains" un equipo Croata de escaladores decidió abrir una variante de la vía Bunny Bucket Buttress de 270 metros, aparte en la reseña resulta ser que no estaba correctamente la explicación, hasta aquí todo bien si no hubiese sido por el desenlace fatal de uno de los escaladores Nick Kaczorowski, que murió al sufrir una caída desde 200 metros de altura, debido a la instalación de Parabolts, sobre esta roca tan blanda arranco algunos parabolts, según las fotos de la web de Simon Carter, estaban colocados encima de una repisa, con la fatalidad que a todo esto la cuerda fregó directamente con una laja a modo de cuchillo gigante horizontal e hizo que el escalador se despeñase 200 metros.

En este vídeo se pueden ver los parabolts que Simon Carter, ha ido retirando de la vía, podréis ver con la facilidad de extracción que se realizan, todos tirando de una cinta. No es ninguna grabación del accidente ni nada parecido.



Desde Australia se ha generado un gran debate, cuando ellos siempre han defendido la escalada tradicional en estas montañas o en su defecto la correcta instalación de anclajes químicos.

Se preguntan ¿quien se hace responsable de este accidente?

Me parece un suceso muy trágico y más cuando se produce por una negligencia, no es tan difícil, saber que tipo de anclaje se necesita poner en cada roca, hay infinidad de manuales en internet, de las diferentes federaciones, Inglesa, Francesa, etc, no se puede equipar por equipar, a costa de lo que sea, es un tema del cual hay que pensar en profundidad.

La noticia la podeis consultar en Pofroad en Frances

13 comentarios:

PGB dijo...

Vaig llegir-ho fa un meset... Déu n'hi do quina putada :S

Percert, ara que parles de roques toves... a Red River Gorge, no és arenísca també? No està equipat tot amb bolts?

Tibali bou!

Anónimo dijo...

Una vegada més es demostra que la roca "està viva",i que cada tipus de pedra necessita unes cures i un tracte diferent a les demés. No es tracta que qui equipi sigui geòleg, però que sí que ho faci amb conixement i amb el material adequat a cada via! Desitjo que aquests accidents i ensurts facin canviar el xip d'equipadors que no tenen en compte el tipus de roca versus el material utilitzat.

Piju dijo...

Caldria aclarir si aquesta via era un equipament per dalt, llavors es una xapussa i ja li val al autor!!!, millor que es desiqui a un altre cosa...

o be una obertura per baix, on l’autor fa el que pot segons el seu nivell, i les expansions seran petites i curtes degut a la dificultat de foradar.

Però crec que en tots els casos es el repetidor qui ha de valorar l’equipament i decidir si es vol jugar la vida o no.

Ferran Guerrero dijo...

PGB: Crec que Red River es Arenisca molt compacta, igualment s'ha de dir, que si algu vol equipar amb aquest tipus d'arenisca, no pots fer-ho amb parabolt del M8, fara un any vam comprar una remesa de Bolts hilti de acer inox de doble expansió de 140 de llarg si no recordo malament, potser eren 120, dona igual, uns espasots, i M12, aixo no s'arrenca pero es veritat, que de les caigudes sobre roques tobes, el Bolt pot arribar a tenir lloc, no ha de, pero hi ha més predisposició, perque hi hagi moviment, igualment el tema de Red River ho desconeixo, se que el Victor Fernandez hi va anar aquest estiu passat, ell t'ho podría dir.

Piju: En aixo estic d'acord amb tu, l'escalador tambe ha de sapiguer valorar els riscos, desconeixo si esta oberta desde dalt o desde sota, a la web del Simon Carter, ho explica tot fil per randa.

albert dijo...

Segons l'escrit del Simon Carter, la via va ser oberta per baix fins la meitat i degut a problemes meteorològics, els 3 últims llargs van ser oberts per dalt. Els aperturistes/equipadors reconeixen que les peces no quedaven prou bé.

Marieta dijo...

ja ho vaig veure ahir al 8a.nu...molt fort, no feien quasi força per arrancar-ho!!! espero que no ens hi trobem mai cap de nosaltres, no se quines mesures s'haurien de pendre en aquests casos...

Ferran Guerrero dijo...

Albert: Aixo que posa a la web del Simon, es veritat pero, desde el meu punt de vista no es una excusa per l'equip Croata, despres de veure el video de com surten els parabolts un es fa una idea de quant poses un Bolt i no rosca be, en aquesta roca de les Blue Mountains, jo crec que ja es van adonar que els bolts no pillaven, es casi imposible que es poguesin expansionar, a la que fecin força en la apretada no expadien i es desfaria la roca per a dintre, el que no entenc es com encara i aixi, no van desistir o va decidir fer una altre cosa.

Bueno una desgracia que esperem serveixi perque tothom sigui més conscient a la hora de eauipar.

Marieta; Espero que no ens trobem tens rao, perque si surto viu, el que va posar el Bolt, ho pasara malament.

albert dijo...

Segons manifesta el Simon Carter, aquesta gent estaven fent un projecte d'obrir vies a tots els continents, i anaven curts de temps ¡¡¡

Dany, Maki, Nacho y Tato. dijo...

una desgracia en toda recla,pero el que se la juega es uno mismo al decidir subir por una pared sin nisiquiera fijarse en los seguros,de todos modos yo he flipao con los espits de m8 como saltaban ufffff.esta claro que el quimico es muy seguro pero tambien hay que saber ponerlo,soplar muy bien el bujero y roscar mientras introduces la barilla aparte de mirar la fecha de caducidad serian una de las cosas mas importantes tambien influlle la temperatura obtima hay que informarse antes de cometer un fallo que pueda costar la vidade alguien.un saluda ferran este finde la comarca me reclama ja ja ja nos vemos vixo.maki.

Ferran Guerrero dijo...

Maki: Si no llueve aquí estaremos, el Met y yo cada uno con sus proyectos tenemos mucha ansía de encadene, que tanto proyecto hace días que no me subo al canto de un duro.

Haber si el tiempo aguanta, porque me empieza a desquiciar el tema, jajaja.

Un saludo Maki-na

en Girbén dijo...

Jo sostinc que uns principis de geologia (sense arribar als extrems dels espeles) sempre fan un gran bé als que ens plau enfilar-nos. És una qüestió d'amor; només cal saber si el que més s'estima és a la pedra o al que tu hi fas damunt d'ella...
No és el mateix una fatigada -per vella- calcària devoniana que un rotund escull del cretaci i a totes dues les anomenem calcari. El gres és una certa textura rocallosa, i n'hi ha de ben durs.
Algú ha escalat sobre roca volcànica a Catalunya? A on la podríem trobar?
Més que de geologia del que n'hauríem de saber més és de petrografia (aquest seria exactament el tema).
Bé, és l'opinió d'algú que desconeix les coses de la ferreteria però no les de la roca. Ah! I que ara té un grau penós!

Jaimito dijo...

Ei bouuuuu. Dos dies sense internet me posat bestant nervios. En fi, tinc el BMW amb una oloreta a fusta que dona gust. Si si. Ja tinc els taolons.jjeejjeejjeejjeejjeejjeejjee- Aviam que et semblen. Dissabte em de cardar molta canya. Ja saps que vull dir. Pero molta. Estem en contacte.

Ferran Guerrero dijo...

Aixo si que es greu a dia d'avui, dos dies sense internet, uffff, i no has pillat una depre.

Jo no he escalat encaa en tota la setmana, vull anar a fer el projecte, pero sol i amb un crash hem puc trencar l'esquena com fa unes setmanes, he d'esperar.

Aixo que el finde escalfarem de valent, jajaja, falta que jo pillo les altres fustes al poligon, parlem i ens organitzem BOWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW, el llibre que tal el portes, et tic que explicar una cosa del llibre, fara 10 anys ja vaig llegir algun llibre que surt recomanat en aquest i que el autor s'ha influenciat d'aquí per fer el seu.

BOWWWWWWWWWWWWW, vull roca i no se per on començar hi ha molta, BOWWWW