miércoles, 19 de noviembre de 2008

El forat negre

Una tarde de reencuentros y presentaciones, reencontarse con un amigo que hacia meses que tan solo nos comunicabamos por mail y presentaciones con la roca, nueva roca que en ocasiones no ha sido tocada por las manos del hombre.
Decidir entre escalar o conocer, hoy tocaba conocer y escalar un poquito, un sitio muy mágico, con diferentes estructuras rocosas, con variedad de texturas de formas de calidad y de cantidad.

De la mano de Jordi, que me ha guiado de un sitio al otro, buscando piedras y encontrando tesoros, explicándome los topónimos y enseñandome nombres que en los planos ya poseen un sentido.
Hemos disfrutado como niños, hemos charlado y hemos jugado un poco entre las rocas, hemos tocado un conglomerado pequeño y fino y acariciado una arenisca compacta y gris.
La presentación era más que evidente tenia que subir El Guaita, ascensión que anteriormente había realizado Jordi por su vía de la izquierda y en su cima había dejado un pequeño bote con una libreta de registro, y la mía ya es la tercera, que ilusión.
Al descender esta gran aguja de tamaño modesto, he realizado la 1era Ascensión de la que he llamado La directa Girbén, en honor al anfitrión que me ha enseñado otro lugar donde jugar entre piedras de todos los tamaños.
Aquí os dejo con un pequeño vídeo de lo que ha sido la tarde de hoy.

9 comentarios:

TRanki dijo...

heheh LIVINGSTONE explorant amb Stanley l'univers lític...tiu ho has de recollir TOT, l'obra MAGNA del Saber de la pedra...

Rotllo monacal secret, tancat en una catacumba de una ermita abandonada de MOntserrat i dibuixant a ploma cada rugositat de cada totxo..explicant-ne els secrets i els misteris per tal que només aquells que CREGUIN ho puguin entendre.

Hi ha quelcom que no veiem però que ens atrapa..no sé si és un sentiment, una força, la tonteria, o un encanteri..però estem PILLATS!!!!

dewwww bowwww

Ferran Guerrero dijo...

Bueno señor anonimo, sabes que es el Google analytics, es una cosita que no se ve en los blogs y se instala de manera oculta, y a traves de ahí, se ve quien entra con que palabras entra, DESDE DONDE ENTRA, trabajo, cibercafe, etc, hora, tiemp que visita la pagina.

A traves de eso se pueden averiguar muchas cosas y más cuando sospechas de alguien, la idea me la dio Marieta y bueno creo que poc más se ha de decir referente al tema.

Pides explicaciones y se te dan, las cuales no tengo por que dar, pero bueno.

Que deseas ahora, que la zona de arriba no te gusta, no tienes porque ir, gente como tu no saben apreciar segun que cosas y mejor que no visiten estos lugares, si no te gusta lo que ves no tienes porque entrar, nadie te obliga, este sentimiento que tienes hacia mi, tiene un transfondo bastante peculiar, hace poco en un curso aparecia un caso patologico como el tuyo.

La suerte que tienes es que tiene tratamiento y en el 90% de los casos se llega a una rehabilitación, si quieres te puedo ayudar.

Hombre pero eso que haces de buscarme por donde participo y juzgar a las personas que escriben allí porque me conocen, me parece de una falta de respeto enorme.

Aquí enseñamos zonas, mas buenas o mas malas depende del criterio, explicamos historias y nos gusta compartirlas con más personas, intercanbiamos reseñas e información, se llama solidaridad y amistad.

Particpa gente que se motiva y les mueve las mismas inquietudes, ahora amargados, comentarios negativos, etc, etc, aquí no se toleran, vigila desde donde te conectas que todo sale reflejado.

Poco más a añadir, demasiado escribo, puedes seguir con el mismo discurso,prefiero ir a escalar....

Hasta luego cocodrilo

Senys dijo...

Ferran!!! Sempre surt un o altre que vol ser amic teu eh!!! jajajaja (en el centre de la tormenta).

Tu segueix amb la teva tasca, ja que si tu t'ho passes bé... els altres que facin el que els hi surti dels...

Per gustos els colors!!!

Apa bou a quidar-se!!!
Marçal

en Girbén dijo...

Vaig a dir la meva. Sóc en Jordi Girbén i Maurício (no tinc cap àlies que em camufli)i qui vulgui em pot trobar a http://foravial.blogspot.com.
Per a mi, un amant de per vida de la pedra, em queden lluny certes disputes -la roca m'ocupa un petit tant per cent de la vida-, però sóc polemista de mena, em plau la brega verbal. Des de la meva posició, ben allunyada d'aquest submón, em costa d'entendre les raons d'algunes baralles, tot i que, a voltes, acabi prenent partit. "Tranqui" em sona a la ferotge disputa amb el Tarragó, per mi un monument de la dialèctica descabellada (si en sabies les claus va ser com una obra de Shakespeare), però, pel darrera, d'amagatotis, deia molt del nostre avenir: si em de tirar tots pel dret, si tot s'hi val, o calen lleis, respecte amb la història, la vàlua de la tradició al cap i a la fi. El tema no és menor en cap cas -ho diu algú que és muntanyenc de tercera generació. Dir els llocs, oferir-los amicalment al col·lectiu, comença a esdevenir pelut, qüestionable, vist el desfici irracional de tants "jo" volent pronunciar-se per la natura, siguin pedres, siguin barrancs, sigui qualsevulla singularitat que procuri risc -i amb ell endomorfines.
Jo sé de molts llocs sensacionals, que els proclius a les emocions preuarien; tanmateix els administro. Pel Salamó ja fa més de vint anys que m'hi passejo i m'hi enfilo. I si ara s'ha esdevingut de mostrar-lo a un amic ha sigut perquè sé de la seva noblesa, pas per altre motiu. Si fora el cas, si disposes d'una cara a la qual adreçar-me, no em faria res d'ensenyar els secrets de Forat Negre a l'anomenat "Tranqui". Sempre em tindràs a disposar.
El meu fill m'acaba d'anunciar que és cosa sabuda que les disputes d'internet se les anomena Special Olimpics: encara que arribis el primer no deixes de ser un endarrerit.
Avui, doncs, no em veig en condicions de vèncer a ningú.
En Girbén.

petitavegana dijo...

Ei Ferran! Aquesta zona es veu preciosa!
Ja veig que una vegada més, el "tant estimat anònim" ha tornat a fer de les seves, i també he vist que has eliminat tant el comentari que semblava que et dirigissis a en Tranki... ups!! Potser hi haurà alguna confusíó, però pel que he llegit, de moment tot són bones maneres de dir i exposar les idees de cadascú, per tant no crec que ningú pugui sentir-se ofès excepte el "no-nom" que tant sovint et segueix (i que ja saps a on s'amaga).
El vídeo és preciós i la companyia sembla que va ser immillorable, i és que cada dia aprenem coses noves si ho fem a la mà de gent que ens aprecia i ens vol bé. No conec en Girbén, però veient com escriu podria afirmar que es tracta d'una persona amable, sensible i respectuosa emb el seu entorn. Per molts anys!
PD: Yann Tiersen queda genial en aquest vídeo, transmet pau, calma i bon carme!
Salut!

en Girbén dijo...

Un afegitó, diria que oportú.
Els topònims, si estan avalats per un llarg ús, si estan arrelats, són adreces de llocs. I als atles, tot aquell enfilall de lletra menuda -classificada alfabèticament- que tenen al final, fa la funció d'un llistat telefònic, t'indica les coordenades dels llocs; permetent-te, així, de trobar-los.
Rara és la biblioteca pública que no disposi de l'Atles de Catalunya tan ben editat pel ICC. Allà hi ha les claus per a trobar els roquissers que ahir vàrem tractar amb el Ferran -més ell que no jo.
Llegint amb atenció el seu post veig que hi ha les necessàries referències. Entre el secretisme deliberat i la publicitat descarada hi ha un ventall de grisos. Com els de la pedra mateixa.
Jordi

Ferran Guerrero dijo...

Ups, crec que ha hagut una confusió i jo he sigut el culpable, aquesta tarde he marxat a escalar i la Laia m'ho ha comunicat "ferran quant tornis a casa mira el correu".

Nois perdoneu, el meu primer comentari, no anava cap en Tranki, som companys i el tinc en gran estima, tampoc cap en Jordi, et tinc en un raco del meu cor, el meu comentari anava cap al Anonim que hores despres com sempre volia treure sentit a tot aixo del bloc, i no una sino dos vegades, llavors he eliminat el comentari i despres he contestat, una confusió ha atribuit aquest comentari meu cap en Tranki, no, ha sigut un error meu al esborrar el comentari.

Si algu s'ha sentit ofes o dolgut, jo demano disculpes, no vull mal entesos, el culpables he sigut jo a l'esborrar el comentari que vosaltres no heu vist.

Gracies Jordi una altre vegada, per ensenyarme tot alló que desconeixo i per gaudir d'aquesta afició que compartim.

Tranki: no deixis de escriure, tot ha sigut un mal entes.

Laieta: la meva llum, que m'encarrila per el bon cami.

en Girbén dijo...

Ara ho entenc! El malfactor era un anònim desconegut.
Disculpa`m Tranki!
La seqüència dels comentaris indicava una resposta del Ferran i l'únic comentari previ era el teu - un punt críptic però això no és cap pega.
Posats a reclamar, no em plau la comparança amb els exploradors africans, eren uns aprofitats i van fer molt de mal. L'assot del dolor que pateix Africa el van iniciar ells.
Els antics grecs tenien una expressió impecable per anomenar els diàlegs passejats: peripatetisme.
Ahir amb el Ferran ho fórem una bella estona de peripatètics.
També podríem dir-li practicar la RO-CHER-CHE, incomprensible si no es toca el francès.
Bé, ja es veu que tot plegat no era res, et saludo Tranki i ja ho deixat dit, renoi quina lloable vigoria dialèctica la teva.
A disposar.
Jordi

Dany,Maki,Nacho,Tato.Miriam,Marc Nadal,jordi dijo...

ehhy ferran no te ralles con el sin nombre ha nosotros tambien nos esta escribiendo en el blog na mas que tonterias,nos vemos.maki