Gran día de Boulder junto a Met, ha sido una jornada de ir y venir y un no parar, probando nuevos bloques y apretando como muestra la sangría que me he hecho en el dedo índice, la culpa un arqueo.Mejor dicho el culpable yo, "le doy un ultimo pegue a por todas", pues eso el ultimo.
8 comentarios:
Buaaaaaaa, las regletas traidoras de Namaste.......menudo crater,,,,grgrgrgr...
Repite conmigo... yo soy yo y soy responsable de mis actos...;-))) yo soy yo.. y soy.... yo soy yo.. y soy.... :-)))
Por aquí arriba hoy no hay "gúevos"
ni de arquear... ( que es tirar al arco.. ) ... ;-))) ni ná de ná...
( 6 bajo cero hace una hora...
:-(((((( )
Hoy sesión de lecturas y slack en donde más le dé el sol..;-)))
Salut...apañero... ;-)))
:-)
sarna con gusto no pica....!! tot i que aquesta vegada deu picar una mica.....!
esperant el vostre retorn, m'en vaig a voltar amb en Güllich! (que avui l'he dutxat!!!!! no sigui cas que ens trobem amb alguna gossa presumida!)
buah, boooow!!!
Aixì ni amb el CLIMB on eh?
heheh
a cuidar-se!
Ja et dic jo, que ni amb Climb On, encara i aixi, ahir vaig poder escalar, amb el dit tot cintat i todo bien, aquesta setmana repos, i el cap de setmana ja el tinc com nou.
Es el que te, agafar els cantos en extensió i quant has d'arquejar, passa el que passa.
Salut
¿un malet?
Jus jus jusss...
Amb tot al feina a fer que teniu per allà...
!!No hay uno sin dos!! A veure doncs quan cau el següent! jejeje
QUO... Kullons quin fred que fa avui!
Quin mal?
Vaya corte!!!!!! Cuida´t que el cap de setmana esta a prop i les mans es el més principal per vosaltres.
Laia ha trobat xicota en Güllich?.
Petons.
Hola Fina.
Has vist les fotos del teu fill, tinc una colecció que tela, te las he d'enviar, ja m'ho cuidare, la veritat que curo rapid aquets talls, a mes fare bondat tota la setmana.
En Güllich no ha trobat novia, aixó que li busquem, i l'hem banyat i posat guapo, peor no hi ha manera, quant las mastresas veuen al meu gos crec que surten correns, les deu impresionar una mica, es tant animal, no te sensibilitat amb les gossetas, que hi farem.
Una abraçada i records al Jaume gran
Publicar un comentario