viernes, 30 de abril de 2010

3 Grit, para este viernes.

Hoy triple dosis de escalada tradicional inglesa, las neuronas y la adrenalina que mi cuerpo no crea me hace enseñaros estos tres vídeos de Jordan Buys, uno de aquellos escaladores que en los foros de UKC, empiezan a nombrar como héroe de la escalada inglesa, su atrevimiento, su carácter y su compromiso de asumir vías de corte ingles a vista y con morro, vamos toda una declaración de intenciones.

Que paséis un buen fin de semana que se presenta lluvioso, por aquí empiezan a crecer grandes nubarrones.





4 comentarios:

Factor 2 dijo...

m'encanten aquest tipus d'escalades. però només a través de la pantalla... quina por!

Ferran Guerrero dijo...

Tot es iniciar-te, la veritat que es un altre mon, ara mateix per a mi s'esta convertint en una obsessió, tambe crec que esdevingut per els blocs molt alts, casi vies sense cordes, llavors una cosa porta a l'altre.

Prova-ho de una manera suau, vies que facis normalment per escalfar i col·locant catxarros.

Tambe es veritat que com al Peak no hi ha res igual per aquest tipus d'escalada.

Salut.

oscar dijo...

En el segon quin feelling! Bufff...

TRanki dijo...

BUffff...

La veritat es que excepte en el primer dels vídeos no sé ni perquè duen corda...

Admiro aquest estil encara que penso que en ecrta manera és una mena de rocambolerisme que es basa en collar més el cargol. a veure qui la fa més gran...el pas següent és el SOLO, simplement...perquè dur la corda si no et protegeix en el 90% de la via i t'obliga a xapar i col.locar peces? ës un punt simplement mental....de fet en els vies extremes els seguros són marginals i les ofronten després de molt assaig....

Fa dos estius vaig fer la SMITH ROCK ( 8a) a Cavallers, amb els trastets i un parelld e gantxos a dalt...sensacion? res, por simplement...la via la feia amb els ulls tancats amb els bolts...sense ells simplement va ser una vacilada, per`po la via era la mateixa...

Fa uns findes també vaig fer un 7b+ a Romanyà...aquest més blouquero i eteri..la sensació de por i buidor exiostencial quan estas pujant era bastant penosa, i el plaerq ue experimentes AL LLARG d'encadene esportiu es substitueix per una ALLIBERAMENT quan arribe4s a dalt en un TRAD...una cosa és hedonisme i l'altre masauisme...el resultat pot ser semblant però el camí i l'estil molt diferent.

Personalment en el psicobloc crec que s'uneixen la ètica, i aquestes dues sensacions sense possibles conseqüències tant nefastes...no s´ñe...va a gustos.

Entenc aquesta ètica en paret, no ho entenc en totxos de 10 metres i en búsqueda de dificultat pura..no sé...

Quina bows que hi ha pel món....i brutal el video del PEARSON intentant GAIA a vista o flaix....