lunes, 1 de diciembre de 2008

Teoria de base filosófica sobre el movimiento del boulder

Hace cosa de cinco años decidí ponerme a escribir un pequeño ensayo de mi manera particular de ver el boulder y la escalada desde una visión un tanto filosófica, a muchos les podrá sonar a chino y a otros les parecerá una flipada intelectual cargada de viajes psicotropicos, tan solo es una manera de plasmar pensamientos en papel, de darle mi sentido a esta actividad.

Una manera diferente de ver la escalada, de sentir de ella, ahora he decidido darlo a conocer, han sido muchos los que lo han podido leer con anterioridad este ensayo lleno de divagaciones, es un ensayo para leer con calma, soñar, analizarlo y no obsesionarse, porque en absoluto es una verdad, tan solo son sensaciones propias de una manera de sentir esto, la que hace que me apasione y me obsesione, esta reescrito tal y como se creo en sus orígenes (con altas dosis de te, 1 litro la sesión), no siguen un orden, más bien un desorden, es algo con lo que pasar el rato.

11 comentarios:

TRanki dijo...

hehe..

Com t'havia dit Ferran...molt guapo...cadascú interpreta la realitat segons la percep..però és curiós com aquesta realitat s'acosta bastant a la de la majoria de nosaltres...

Don't stop bow, Keep on Makin power and flow...

Jaimito dijo...

Ola bou. Tu a l'institut ben be que hi fas???? Treballas o actualitzes el blog??? jjaajjaajjaa. Crec que has fet ben fet publicano. Tothom pot apendre si es llegeix be el text i, fins i tot tu mateix, ja que la gent et donara la seva opinio i tu t'enriquiras de ideies noves i aixi, de mica en mica, arribar a la perfeccio desitjada; si mes no acustarsi lo mes posible. Ja saps que a mi em va agradar mol i crec que em marcara unes bones pautes per encadenar blocs que no em veia capaç. Segueix aixi bowwwwwww!!! Bona aquesta

Dany,Maki,Nacho,Tato.Miriam,Marc Nadal,jordi dijo...

muy pero que muy bueno en serio ferran,eres un crakk capaz de plasmar tan bien la esencia del bulder,es como si lo fuese leido antes ha escepcion de unas cuantas cosas que no me habia planteado, por lo demas creo que voi por buen camino,no lo digo por pelotear ni mucho menos pero yo opino como tu,mi mente esta preparada para cualquier reto porque "lo imposible son las muletas de los incapaces",y "donde no haya llegado tu mente jamas llegaras tu",no se me ha molado mucho,me alegro mogollon de que te hayas decidido ha colgarlo bouuuu,nos vemos.maki

Ferran Guerrero dijo...

Met: Es que tengo un problemilla de 8 chavales, 7 estan expulsados, y estos días tengo más tiempo de lo normal, entre bulla, problema, problema, bulla, jajaja, y que hoy es lunes y mañana martes no escalo ni entreno y me paso el dia/tarde en el ordenador.

Maki: muchas gracias, por tus halagos, uno que de vez en cuando se le pinza la materia gris, ahora que lo pienso hace cinco años queno se me pinza bien del todo, haber si me viene otra vena surrealista de estas, lo que pasa que me inflo a cafe y te y mi cabeza va más rapido que mis dedos escribiendo, de vez en cuando ire poniendo escritos, saludos bichos.

en Girbén dijo...

Ep mestre! Hey master!
Si res no falla, diria que, d'aquí cinc anys, qui sap si deu, tindrem una nova edició (corregida i augmentada) de la teva teoria. No podràs estar-te'n, el gruix de l'experiència que vas acumulant t'hi portarà. La filosofia ja ho té això.
Mentrestant, fas molt ben fet assenyalant que, en contra de la creença de tants, el muscle no t'enfila, que la força mai resol problemes i que, al capdavall, el què la pedra demana és el mateix que ella t'ofereix: comprensió i intimitat, complicitat i cohesió.
Ja t'ho dic, ben content de poder llegir la teva filosofia. I, com que em sembla la mar de coincident amb una traducció que estava fent, t'obsequio amb un fragment que ve molt al cas:

"Vaig conèixer una senyora amb estudis, posseïdora de la condecoració Phi Beta Kappa*, qui em va explicar que mai havia vist ni sentit les oques que, dues vegades a l'any, anuncien el cicle de les estacions al passar damunt de la seva ben aïllada teulada. Que potser l'educació no és més que un sistema de canviar una consciència atenta per coses de menor valor?..."
*Phi Beta Kappa (quin bon nom per a una via!) és la més prestigiosa societat honorífica acadèmica als EEUU. Va ser fundada, primer com associació secreta, al 1776, i les seves sigles provenen de la frase grega "philosophia biou kibernetes" (la filosofia, guia de la vida).

Ja veus si lligava!
Ah! el text és del fonamental Aldo Leopold. Més endavant m'espera el capítol titulat PENSAR COM UNA MUNTANYA. Una mica bastant el que tu proposes al teu breu assaig.

Segueix!
Jordi

Ferran Guerrero dijo...

Quin honor el Sr.Girben, si algú s'ha de dir mestre en aquest cas ets tu, amb totsels coneixements que tens sobre la vida i altres menesters.

Potser que dintre de cinc anys hagi ampliació i correcció, ja ho pots ben jurar, com sempre vaig per fases, en aquell moment tocava sostre i ho creia necessari.

M'alegro molt que t'hagi agradat, amb calma es poden perfilar detalls i alguns escrits caotics, soc conscient del desgavell que pot haver-hi a l'assaig, pero m'interessava mantenir l'essencia original.

Per altra banda he anat seguint el tema de les 4 cienagas i Pensar con una muntanya, moltes coses vull fer pero falten hores, sera que vull fer més d'unes que d'altres.

salut i un forta abraçada, mestre.

Marieta dijo...

uei bou...ara mateix mho llegeixo ;)

Marieta dijo...

uei! ja he llegit -sí, sóc molt ràpida-
Molt d'acord amb que si pensem que una cosa és impossible és més difícil aconseguir-la que si pensem que és possible. Ara...de vegades és difícil ser tan positiu.

Ferran Guerrero dijo...

En cinc minuts ho has llegit, lectura diagonal???? boua deu meu, tens molta feina, jajajaja.

Marieta dijo...

no ferran, no, que sóc ràpida de debo!! jajajajaja

en Girbén dijo...

Ep Ferran!
Com que estic a punt de PENSAR COM UNA MUNTANYA he perdut quasi tot la pressa. En cap cas et neguitegis per les propostes que llenço. Fes com el japonès que seia al peu de l'"Eclipse" de Bleau.
D'acord?
Jordi