miércoles, 10 de diciembre de 2008

Ombra a l'horitzo.

Ayer llovió y hoy se ha pasado la noche lloviendo, las rocas y las paredes cercanas a casa están mojadas, así que hoy toca un descanso obligado, no hay que forzar estas rocas tan frágiles que con un poco de lluvia pierden su esencia, 72 horas me dijo un geólogo el otro día hay que esperar para escalar sobre arenisca después de lluvia, bueno aquí os dejo con un pequeño escrito que ya tiene sus años y realizado a raíz de escalar en solo la vía del Carles en el Gorro Frigi.

"Veig la seva ombra a l’horitzó, res la immuta, no es mou, tranquil·la en silenci solament destorbada per alguna cordada digne de pujar per ella.

La seva forma, de grandiositat, de temprança, senzill, complicat, prominent, majestuosa.

Antigues hermites torbades per el pas del temps, allà a una punta de la muntanya entre Trinitats i Degotalls el pare Basili, la modernitat, els avanços tecnològics no han interromput la senzilla i quotidiana vida, com dirien entre nosaltres d’un clàssic de la muntanya, passar per trinitats camí de Degotalls es passar una porta del temps que s’obre a un univers de formes impressionants, al fons els Flautats, darrera noto la presencia d’algú, hem sento observat, que majestuosa, quin mite, quin esplendor a l’hora tan jove i tan vella, la Mòmia i la petita la mes nena de totes, la Momieta.

Possiblement estic damunt de la entrada al llac subterrani que segons la llegenda hi ha al cor de Montserrat.

Montserrat la mare de les muntanyes..."

2 comentarios:

TRanki dijo...

Joer ferran,,,´çes una INTRO?

Ara ens hem quedat amb les ganes de saber com continua...

Enq ualsevol cas TANT SOLS imaginar MONTSERRAT ara mateix, enmig de boires i humitat, amb les agulles fantasmagòriques i inmòbils observant cada moviment i cada sorollet de la boscúria, un no pot més que arraulir-se i pensarq ue alla DINS hi ha quelcom viu, més enllà de la raó humana....

tiutiutiu, que m'embalo...res bow..al PLAFÓ!!!!

Ferran Guerrero dijo...

No te gaire continuitat, son escrits de certs moments, en aquest cas del solo del gorro frigi.

Paranoies. Pero es veritat, diuen que a Montserrat dintre la muntanya hi ha un llac subterrani, ja potser amb la de cavitats i avencs que hi ha.

Embalat que ja esta be.