lunes, 15 de diciembre de 2008

Felicidad


Felicidad
Miles de pensamientos, escondidos tras de mi, una mente oscura, siniestra da paso a fantasías enturbiadoras.

No llores por ver tal locura reflejada en mi cara, no llores si tras de mi solo ves dolor y desesperación, son momentos esenciales de mi vida, ¡si no, no soy yo!.

A caso ves tu locura, no hay diferencia alguna entre la tuya y la mía, solo son diferentes.

Esa locura, también llamada felicidad, tan oscura, tan verde, tan pueril, ¿te crees que soy idiota?, ¿me tomáis por tonto?, ¡hijos de puta!, que no veis que los locos sois vosotros y no yo, no me hagáis participes de tal degradación, con ver este mundo tengo más que suficiente, no me confundáis, estoy bien, no veo visiones.

He visto pájaros nacer sobre el agua, peces volar junto a la orilla, ¡es verdad!, que no lo veis, que ingenuos que sois, no creéis en la felicidad, se basa en eso, en ver diferente a lo que veis vosotros.

La tristeza pocas veces abunda en mi, tan solo en esos días en que no me dan la pastillita mágica, esos días soy feliz, me río, duermo, canto, ja ja ja y también lloro, ¡eh! que no estoy loco, los locos sois vosotros, no veis como río, ji ji ji, aquí encogido en la esquina de esta habitación acolchada.
9 de Octubre de 2001

10 comentarios:

en Girbén dijo...

Vull entendre, Ferran, que aquesta és la teva aportació a la Marató de TV3 d'ahir, dedicada a les malalties mentals.
Celebro l'extrema imatge amb què il·lustres el missatge (la desconeixia).
No et sembla que les mans aferradores d'aquest home desesperat, si sabessin del goig d'arquejar-se damunt de preses minúscules, serien les d'un lolo fora mida; les d'un d'aquells que ens meravellen per les seves inaudites progressions per les roques més impossibles?

Fot-li que és de Reus!
-diuen per terres tarragonines.
Jordi

petitavegana dijo...

Uff, feia molt temps que no havia llegit aquestes lletres, em segueixen emocionant i inquietant de la matexa forma que el primer dia en que ho vaig llegir!
Ets un poeta, caòtic mental i motivat per viure! No canviis!

Anónimo dijo...

Roger:
Ostia Ferran, és teu aquest escrit? està molt bé! transmet perfectament la sensació d'estar caminant per aquesta línia tan prima i delicada que separa la felicitat de la tristor i la cordura de la bogeria, per la qual caminem tots.

Jo avui estic una mica més trist i mes boig, perque el temps no m'ha deixat anar a trepar, però es temporal.. doncs demà hi penso anar encara que el temps no em deixi...jiji Ala bou a tibar i a riure!!

Ferran Guerrero dijo...

En Girben: si, es un petit homenatge a tots aquells que no ho tenen facil, i la meva petita aportació a La Marato, suposo que per la part que hem toca els entenc perfectament en especial els nanos amb TDAH, bueno sense més, la veritat que el dibuix ensenya les mans d'una manera desmesurada, de haver patit molt i crec que no d'arquejar, ara si hi arquejes deu ni do quines lessions tindria amb lo llargs que son aquells dits i el braç de palanca que fara, a tots una feliç existencia.

Crespo: doncs si es un escrit meu, que avui repasant la llibreta d'assajos he pensat que aquest que vaig fer al 2001 com indica la data a final de l'escrit seria una manera de donar recolçament a la causa de La Marato, per un altre canto, l'escalada esta més que demostrat que ajuda a persones que pateixen malalties mentals.

Bueno res més, tant sols era una petita aportació.

Tali, ke tal ban? dijo...

Corrosión o efecto de una inyección de acido sulfúrico en las neuronas

2001 anda lejos. Donde está la locura/felicidad siete años post?

TRanki dijo...

buahhh..

No se´bow.

TOTS estem boigs en el fons, cadascú amb les sves pors, debilitats, visions particulars de la realitat.

Penso però que quan aquestes pors, aquestes distorsions i aquestes debilitats passen més enllà de aquella intimitatq ue amaguem i esdevenen elq ue goberna la nostra vida i la dels que ens envolten és un drama gens estètic i MOLT, MOLT dur, tant per qui ho pateix i no ho acab de percebre com pel seu entorn.

Les malalties mentals són un PUTO DRAMA, gens èpic, gens bonic, gens heroic, qua acaba fent moltes víctimes.

és molt dur estar afectat per alguna d'elles, i el pitjor és quan aquesta afectació ha estat induïda per les drogues..un putada doble i a sobre que creus que s'hauria pogut evitar...

No sé bow, a mi aquest tema m'ha tocat també d'aprop i és una de les coses en la vida que crec que poden arribar a fer més mal en una familia, en uns pares, i en un entorn...

compte amb la por, compte amb les drogues...

I ho sento per fer un comment tant poc animós...!

Ferran Guerrero dijo...

Taliban: 2001 una odisea en el espacio, no hem puc queixar, particularment no he patit d'aquesta manera, ara cada dia ho visc amb la feina.

Tranki: cada cosa al seu moment, ultimament m'arriben informes del alt index de gent que pren drogues i no saben que estan predisposats a patir malalties mentals i amb el consum de drogues aixo fa que tinguin tots els numeros per patir alguna d'elles, l'altre dia al programa sense embuts de la Tv3,de 6 persones que van sortir 3 eren consumidors de drogues dures.

Tant sols era una manera de recolza desde aqui, s'agraeix la participació sobre un tema com aquest.

Tranki t'he copiat el ultim post que has fet de Xesca

salut companys

en Girbén dijo...

T''he de reconèixer la subtilitat de la raó. L'home de la imatge no està per forçar els límits; està reclamant una calma que no té. Qualsevol mica ja li suposarà molt. Una via llarga de quart li faria tant de profit!

Honorable propòsit el del teu escrit i, també, la forma sincera d'exposar-lo!
Jordi

Edu B (aka ...) dijo...

Una petita gegant i molt honorable aportació a la causa. Ben kurrat!

Bullarolas dijo...

Aupa Guerrero!