domingo, 21 de septiembre de 2008

Rupit

Hoy ha sido un dia de paseo, primero por la falta de compañeros para escalar, ultimamente se hace dificil, cuando no son uvas son peras, así que hemos aprovechado para ir a visitar Rupit que desde que era un niño no habia vuelto y ahora no tengo excusa teniendolo al lado de casa.

Hemos llegado hasta el Salt de Sallent y con la guia en la mano de Osona Vertical he podido identificar un monton de vias que tengo ganas de hacer, algunas no salen en el libro, y parecian ultimos largos al estilo Verdon, descolgandote desde arriba, interesante.
Gran potencial por todos lados, claro esta que la roca es la que es, no es para tirar cohetes, salvo en los ultimos largos, una arenisca-calcareo muy buena.
Lo unico malo el catarro que empiezo a incubar va tomando forma y esta tarde a la vuelta ya hacia presencia en forma de estornudos, dolor de cabeza, y dolor de espalda, haber que tal se porta estos días.



7 comentarios:

Birdio dijo...

Rupit sembla un poble de gnomos o barrufets, en el mig del No-Naa i el pas del temps no es nota gaire

Lloc unic

Ferran Guerrero dijo...

La veritat qie si que esta en la naaa, pero es molt guapo, sembla de gnomos, no havia caigut tens raó.

Bon lloc per escapar-se

Marieta dijo...

No hi he estat mai...
Molen les fotos, em recorda alguna zona d'alemanya o por ahí -tampoc hi he estat mai jejeje-

Tesne dijo...

las fotos que publicaste están muy buenas

morfu dijo...

Bones Ferran !

Jo també he passat un bon refredat. Ara ja estic en el seu periode final. Apunt per marxar cap a Taghia! vam provar la via nova que vas obrir a savassona i deu ni do la d'equilibris que has de parir, i l'entrada que es blouera total ! D'altre banda t'escric perque em recomanis algun crash pad que estigui bé, ja en tenim un però molaria anar per un altre. Bé si no ens veiem per savassona. Passa't-ho bé i segueix informant-nos com ho fas sempre en el teu brillant bloc !

Salut!

Ferran Guerrero dijo...

Jo tambe estic en la fase final, pero encara trec mocs com un boig, m'alegro que agrades la via.

Tema crash pad, depent del que et vulguis gastar, pero aixo es com les cordes, hi ha de bones i dolentes, de 70 m i hi ha cras-pads que pesen 10 kilos.

N'he tingut molts cras-pads, ara en tinc dos, un es el Cassin (fitxa de domino), hi de tots els que he provat es el que més content m'ha deixat, te un bon gruix, les costures ben fetes, i no fa gaires pliegues aixo evita que acabi trencant per aqui, a mes no te plastic, les tanques son de ferro, i les nanses com les de una motxilla, quant queda obert es queda com una cunya, si caus en el centre no es doblega cap a dalt com altres (Beal, t-Pad), el preu uns 288 €, jo aquest el vaig guanyar en una compe.

L'altre crash-pad que tinc, es el Black Diamond Drop Zone-2, aquest surt per 180 € Iva inclos (a la botiga vasca Landher.net), esta fet d'una peça, pesa uns 4,5kg, amb hebilles de ferro(important perque al caure no es trencaran com les de plastic), al ser de una peça evita el punt aquest intermig de caure i fer-te mal, el teixit exterior es de Cordura 1000D, jo fa molts anys que el tinc i esta intacte, el seu transpont com el de una motxilla i comfortable, a mes no fa falta que portis motxilla, ja que a l'espai interior te capacitat per ficar-hi de tot, important es el tamany, como no vivint a els USA els nostres boscos son molt frondosos i els grans matalassos com el T-Pad o el Mammnut de tres peces (que esta be pero es molt gran), fa que sigui dificil caminar per aquets, i s'acostumen a enganxar a arbres i branques.

Qualsevol cosa, pregunta

gatta dijo...

hola! molt maques aquestes fotos! ...i m'ha encantat trobar-hi l'Esperó de Betelgeuse, ojalà pugui fer aquesta via ben aviat!!!
una abraçada!