domingo, 9 de agosto de 2009

House Rock Y Boulders Lunares

He recibido un mail, de aquellos que tanto me gustan, su autor J.Girbén , una persona a la que me tengo en gran estima y me enseña otra manera de ver el mundo, me anima a divulgar su contenido, si más no curioso y entretenido lo es, diferente a lo que estáis acostumbrados, pero la de la diferencia y la novedad se descubren grandes cosas. (Texto original de J.Girbén y traducción al Castellano).

Un dia de mai acabar, el vint i tants d'abril del 1972, el Young i el Duke van agafar el rover per fer unapassejada d'exploració per les Smoky Mountains (se sap que van recórrer 11400 m en 5h 40').

Com que era de dia fotia calor, uns 100º (de nit les temperatures baixaven molt, uns 150º sota zero),pero cal dir que anaven ben equipats. Si no de què!

Al punt més llunyà de l'excursió van trobar uns blocs, no massa grans, que van batejar com els Withe Boulders i, també, el bloc més gros que es coneix a la superfície lunar: el House Rock.Al vídeo que van gravar es veu com fan salts d'alegria davant la troballa d'una pedra tan guapa...Osti! -deia el Young- Perquè m'he hagut de deixar els peus a casa?

Total, que des del 1972 el House Rock continua inèdit per totes les seves cares.Si algú té interès pels boulders més solitaris ja ho sap; i, com tot el que hi ha en aquest món,el pot trobar al Google Earth (evidentment a la seva extensió lunar), pels Turons Descartes,allà on va alunitzar la missió Apolo XVI un ja llunyà dia de primavera de 1972.





Un dia de nunca acabar, el veintitantos de Abril de 1972, Young y Duke cogieron el rover, para hacer un paseo de exploración por las Smoky Mountains (se sabe que recorrieron 11400m en 5h 40'). Como era de dia hacia calor, unos 100º ( de noche las temperaturas bajavan mucho, unos 150º bajo cero). Pero hay que decir que iban bien equipados. Si no de qué!.

En el punto más lejano de la excursión encontraron unos bloques, no demasiado grandes, que bautizaron como los White Boulders y, tambien, el bloque más grande que se conoce en la superficie Lunar: el House Rock.

En el video que grabaron se ve, como dan saltos de alegria delante de la gran piedra que encontraron .

Ostia! -decia Young-Porque habre tenido que dejarme los pies en casa?
Total que desde 1972, el House Rock, continua inedito por todas sus caras.
Si alguién tiene interes por los boulders más solitarios, ya lo sabe; y como todo lo que hay en este mundo se puede encontar en el el Google Earth (evidentemente en su extensión Lunar), por los Montes de Descartes, allí donde alunizo la misión Apolo XVI, un ya lejano dia de primavera de 1972.

J.Girbén.

5 comentarios:

oscar dijo...

On puc acoseguir ressenyes? Dema si no plou igual hi anem. je je.salut

TRanki dijo...

Afternoon sessions forever..also in tha Moon man...!

Colla fanàtics! Apa que no en sap en Jordi de prendre l'esca del pecat!!

Saluut i bon summer!

Dieselryder dijo...

:-)

Ferran Guerrero dijo...

Le teneis que dar las grácias al maestro Girbén, gran conocedor de nuestro territorio y estudioso del espacio.

Saludos, me alegro qu os gustase

Laia Nadia dijo...

Jajajaja!! "aaaii.... no ens u pudem de permitiiiirr... un bulder sense asenssssssiióooo"!! (com diria en Núñez quan veiés el vídeo).
apa. qui tingui nassos que estalvïi una mica i a fer moon sessions!
salut i gràcies a tots 2 (jordi i ferr) per aquest moment tant divertit que ens heu regalat!