Chasin The train 7c (estais perdiendo el tren), con este nombre tan bueno para una via de escalada, John Bachar golpeaba el puritanismo de la escalada en el Norte de Europa a mediados de los 80', abria y encadenaba esta famosa via de Frankenjura, una vez más dejaba patente que la evolución aparte de pies de gato y mallas de colores llegaba a Europa en forma de lecciones de escalada.
Porque comenzar un post así? siempre ha habido quien ha dado un paso mas en la escalada, un pionero, un visionario, un avanzadoa su tiempo, free solos (John Bachar), Solo base (Dean Potter), boulder (John Gill) , highball (Jason Kehl, etc), trad (made in UK, USA, Republica Checa, , etc), estas palabras son un poco generales, podríamos seguro afinar un poco mas en cada uno de ellos y en cada una de las modalidades que han hecho dar el salto hacia un avance en la escalada.
Se vuelve a los origenes, hoy me ha llamado la atención esta palabra "Greenpoint", punto verde, una tendencia que cada vez va teniendo algún adicto mas, escalar vias ya abiertas y encadenadas con parabolts, pero sin hacer uso de los mismos y asegurandose con friends/tascones, etc, hace muy poco ya lo hacía Arnaud Petit en "Black Bean 8b", en Montserrat alguna vias se han repetido en este estilo y muchas de la nueva hornada se han abierto directamente en Clean.
Personalmente, me gusta, no lo escondere, tambien es verdad que en los ultimos tiempos me he empezado a dedicar al clean, todo tiene su momento y parece ser que ahora es el turno de este estilo respetuoso con el medio en el que escalamos.
Greenpoint, recordar, y para ver de que va el tema aunque por todos ya conocido, el video de Chasin The train 7c en estilo Greenpoint
3 comentarios:
Hola Ferran!
Fa ja dos anys li vam fotre en aquest estil a Smith Rock...no sé...
Et diria que el que vaig percebre era més perill en la mateixa via ( seria que la coneixia com quasi per escalfar-hi), i simplement va ser un joc interessant de "investigar" com protegir mínimament el tram superior de placa...
El resultat va ser que la via està allà, i és preciosa amb i sense bolts. Simplement va ser un experiment CAP A MI..era jo qui es va OMPLIR, no la via...
Generalment entenc que la "obra" és obrir la via de manera que "quedi bé" i després ja està..una GREENSPIT sense bolts hagués estat una obra, ja que és una fissuraq ue canta un colló...SMITH ROCKS o alguna HARDGRITADA simplement es tracta que si s'obre com s'obri, estigui feta amb gust i classe. ELS GUSTOS personals són quelcom poc homogeneïtzable, i més parlant de perill
UN exemple una mica basto: Quna una persona és BELLA, és independent d'un criteri estètic homogeni de la seva roba...HI HA moltes versions d ela bellesa, siguis alt, baix, ben vestit, mal vestit, ample, prim...el que realment no qualla és quan a una persona la malvesteixes artificialment ( ja sigui de manera barruera ja sigui amb robes excelses)...no sé si m'explico.
Les modes són això...MODES...la bellesa és atemporal, i no té massa regles més enllà de la neuropsicologia i certs aspectes interiors, hormonals i personals de cadascú..no?
I finalment dir-te que hi ha UN CAMÍ de evoilució personal de cadascú ( en PETIT va saltar a la palestra per la seva ascenció de BRONX-una via de picats- o per les competicions), des de els inicis fins a la investigació en allò que més li interessa, menys l'agobia, o hi és millor...però cadascú´ha de passar-la, no?
Precisament ara a Stbenet s'estan tornant a posar burils allà on es van treure i es planteja de treure aquells bolts que es van afegir allà on no n'hi havia...simplement deixar camí per tothom respectant la evolució i la història...
Ah..i oju amb el trad que donar bibes amb un braç enguixat costa un colló! hhahaha!
Salut bow
En tot et dono la raó, precisament l'smith rock l'he amb bolts i es aquí on personalment m'agrada la sensació, no de por, no passo por, segons un metge /psicoleg, em falta no que osties de segregació de la por, aixó que deia, no de por, si no de tornar a sentir que alguna cosa es mou.
Personalment aquets tipus de vies, al saber que no pots caure, o no has de caure, m'aporten aquesta sensació no diria de por si no de sentir-se viu, molt viu, com dic tot te el seu moment, enganxar-se a aquesta modalitat es jugar a una lligar que et pots fer malt i d'aixó cadascú a de ser conscient i asomir els seus riscos.
No tio, no vull trencar-me un braç, no se com donare els bibes, la Laia em pela i em remata, jajajajaja.
Salut bow, els teus escrits sempre son font de motivació, parla amb el Girben que tenim una oseta pendent. CLEAN (esperem)
Tant de bo que la penya s'animiés i cada dia s'aposti més per l'escalada autèntica. Més que el "greenspit" aquest, la neta, de tota la vida. Igual que cada dia s'equipa més sense parar, aquets "raros" que disfrutem més així, contribuïm en conservar grans indrets per aquest passió,a part dels que ja existeixen. I si, perillós, però és que l'altre avorreix bastant, sincerament. D'altre banda, la meva opinió al respecte sobre escalar vies ja equipades, crec que és un bon entrenament o un joc, però que deixa de tenir sentit com a modalitat per mi,perquè un tampoc és tonto ni suïcida... D'altre banda enlloc de fotre-li 400 intents en un any a un projecte igual en fas 8 o 10 fins al bo, però allò omple un ratet més, de ben segur!!!
apa millor que pari que això d'escriure no és lo meu!
Publicar un comentario