Toda la mañana sudando, mientras hacia unos modelos no me quitaba la vía de la cabeza, el paso del dinámico, el paso del dinámico, me repetía.
Ha sido llegar y los dos hemos puesto la cámara de vídeo, uno un plano general y el otro grabando en primer plano el crux de los dos, el método de Met y el mio.
Después de todo el ritual de descolgarse limpiar la vía, poner cintas, y bajar Met, decidimos que sere yo primero quien le de a por todas, empiezan los pasos de fisura y me preparo para el dinámico aleatorio, puffff, empieza a llegar gente, les servimos de espectáculo durante un buen rato y así no hay quien se concentre, después de unos cuantos pegues y ni oler el movimiento dinámico nos cambiamos el nudo de la cuerda y Met le da a por todas con su particular método, inhumano como lo hace el, no dudo en ningún momento que la hará al primer intento de hoy y así es, no perdona y la encadena, lo bajo y los dos disfrutamos del momento ya en soledad, ya no hay nadie, por fin, es mi turno, y después de otro intento de aclimatación, zas resuelvo el dinámico y hago el paso de empotre de bidedo, ahora solo queda aguantar y no fallar en ningún paso de la coreografía que hay en la vía, así es, Met se lleva la First Ascent y yo la Second Ascent.
Llevamos dos días hablando del tema y no sabemos el que , es mas dura que las otras vías equipadas y encadenadas hasta el momento, el paso es puro bloque, de los dos métodos, si eres alto uno lo haces pero el otro no y si eres bajito pasa lo mismo pero al contrario, un paso muy morfológico, así que de momento hemos pensado que mejor se queda con una barra, Apocallypse Now 7c+/8a, faltara que alguien la repita y confirme, tan solo es una orientación, vamos perdidos, porque esta todo muy concentrado.
P.D. Gracias a J.Girbèn por iluminarnos y mostrarnos el camino del Rotpunkt....
Gracias también al Sr.Quo por insistir durante días que recordaba allí dos agujeritos, si no seguramente no la hubiese equipado...
8 comentarios:
que guai!!! menudo viote!! enhorabona a tots dos per encadenar-la i al sr Eyo per recordar-te que allà hi tenieu alguna coseta per acabar. Ara si, ja t'has tret l'espina que tant et feia suar les mans des de que vas arribar ahir al vespre a casa!
mil petons i a seguir apretant!
Tampoc s'ha resistit tant, bueno el pas aleatori si, igual 10 intens solament per fer le pas aillat del dinamic malefic com li deia jo, pero el metode Mt, em sembla brutal, inhumano.
Ara si que dormire planxat, un projecte menys, ara l'ullet posat a l'altre i a l'altre, jajajajajja, es que te l'escalada, quant enllesteixes un projecte, et preguntas i ara que, doncs l'altre.
Sempre estas aqui, merci.
Heyyyy Enhorabona Bows... La Susi i jo també estàvem segurs que l'aconseguirieu!! FELICITAS!!
Un PREMI amb majuscules i fantasticament merescut al vostre compromis i entusisame...
Estic segur que no serà l'ultima sorpresa fantàstica que hi compertirem allà... Ens hi retrobem aviat.
Per cert... jo també l'he somiat aquesta nit més d'un cop pas a pas... i m'he llevat amb les mans suades Juaaaa!
QUO... Amb la Susi celebrant!
Ara que arribo de jugar a futbol comento:
1er de tot felicitats per tu Ferran i per l'Oriol per la visio i la feina feta netejant i obrint les vies( no nomes aquesta).
2on: Molts gracies per compartir-ho amb mi. Ja heu vist que m'ho paso molt be alla, penjat de cap a peus, com un peix que s'està acostumant a viure fora de l'aigua.
Que mes dir, que la via és increible, amb una seccio molt i molt dura i apretada al principi, pero amb molta tensio durant tota la via. El grau és el de menys, lo important és que esta encadenada i que ens ho hem passat MOLT BE!!
Felicitats a tots!
P.D.: Divendres quina toca???
No acabo d'endevinar la meva possible aportació quan els meus colzes ja són incapaços de suportar cap mena de tracció. De totes maneres gràcies per esmentar-me. I que gran és el Collsacabra!
Home, la teva aportació es si mes no la llum que ens va guiar com un Far ;)
Ja que correu per on dius que correu, dono per fet que us haureu fixat en la seva evident continuació a l'altre costat de la vall més enllà d'Amer. Els Cingles de Sant Roc em semblen un nom de lloc fantàstic de cara al futur.
Ara que ho dius, no fa tant un dia desde on la llum enlluerna tot el Collsacabra i guia als muntanyencs, ho vam veure, i ens ho vam preguntar "tu saps que es alló???", ja ho tenim a present, pero es que ens falta temps, per tot, ja no dono mes de si.
Gràcies
Publicar un comentario