Montserrat nunca defrauda, es el lugar, el sitio más mágico de la tierra, allí donde escalar es algo especial, así que estamos de vuelta, descubriendo zonitas nuevas donde escalar sectores enteros, por el hecho de escalar a vista y de disfrutar de las sensaciones, solo escalar y escalar.
Hoy se han unido Joan, Jesus y un amigo de Kalvin que se me ha olvidado el nombre, junto a Kalvin y a mi, he conocido personas con las que compartir mis proyectos e intentar hacerlos realidad, y por todo eso ya vale la pena.
Joan ha seguido con su aprendizaje Montserratino, y cada vez le gusta mas, como el decía no es escalar, es colocarse, equilibrio, bailar, y me alegra que este entendiendo lo que significa escalar en el paraíso, es algo mas que escalar.
Para calentar visita de las vias de la Placa Gandhi en Collbató, antes de que se pusiese a petar de gente, pero para eso hay que estar a pie de pared a las 8:30 y luego visita a los tochos del Primer Pis, interesante sector para escalar a vista, me ha faltado subir al Segundo pis para seguir escalando metros y metros, pero lo reservamos para otro día, hay que estar pronto en casa y que nos de tiempo a ir a votar.
Ya pensando en la próxima visita, Sant Benet?, Plecs del llibre?, el circulo se va cerrando y cada día con mas ganas de escalar y escalar, tengo claro que si me vuelvo a mudar a algún sitio tanto a Laia como a mi nos encantaría vivir alrededor de Montserrat, todo es soñar.
7 comentarios:
Viure al voltant de Montserrat és un luxe!!! Però tenim sort a Catalunya, és difícil viure lluny d'alguna paret per escalar!
El segon pis...ja un parell d'anys que no hi vaig i la veritat és que hi ha vies boníssimes! I amb tranquilitat assegurada, i més ara que tothom està al Clot del Boixar! hehe!
Salut bou
JA veus rodant, i tatxant vies, no mes que aixó, la veritat que la part del mig la desconeixia, el Llençol es un lloc que m'agrada molt, bufa el vent, gairebe no va mai ningú les vies son apretades, pero el primer pis i el segon el desconeixia, farem campanya fins finiquitar les vies, es prou interessant.
Lo de emigrar cap alla no ho descarto, començo a esta cansat de viure al lloc mes semblant que hi ha a catalunya amb London, aixó de veure poc el sol, la boira i demes. Soc de BArcelona, i trobo molt a faltar el poder escalar en 30 min a Montserrat.
A mi em passa el mateix a Lleida amb la boira Ferran. Acostumat a viure a cinc minuts de la platja, i amb sol practicament sempre, es fa dur passar l'hivern encara que estigui envoltat de roca.
Al principi em feia gracias, m`agrada el fred, el rollo angles tambe, pero porto una temporada que ja cansa, es acostumar-se pero aquest any no ho porto be, no descarto res. El futur dira.
Segurament no és el millor any climatologicament parlant! almenys de moment! està fent una tardor super humida i jo amés tinc la sensació que tinc un núvol a sobre del meu cap!
Per cert Ferran, al segon pis fa temps, quan van estrenar les vies noves, vaig fer un 6b, Apache esprés...boníssim. Els 7as de l'esquerra són una mica bloqueros, a tu t'agradaran.
Merci, la idea es anar finiquitant, va a epocas i motivacions, pero fugint de grans aglomeracions de gent i vies comercials al segon pis no hi havianingú i al primer tampoc, i et recomano el Llençol, abans de la primavera guía del Luichy ja hi anava per alla i era un sector molt guapo, no regalen per aixó ningú puja, a la part de sota ara mateix per mi es comode per anar amb la meva filla i que Laia pugui retomar la forma, merci per les recomanacions.
Publicar un comentario