Disfrutar a 20 minutos de casa y en soledad no tiene precio, amante de los lugares poco concurridos de sectores y vías marginales, solo escalar, da igual, solo escalar, acumular y hacer metros.
Hoy ha sido uno de esos días, descansando entre tanto diseñar, salir a escalar a vista a hacer metros acompañado de Quo, una matinal que se ha hecho corta, pero intensa, muchos metros recorridos y sobre todo disfrutando del sol en manga corta, esperando y ansiando la llegada del sábado ya, Montserrat nos vuelve a esperar.
Fotos: Oriol Macia
Fotos: Oriol Macia
4 comentarios:
la via de l'espero a dalt és maquissima!
Aquesta la vaig fer tambe, va ser un mati de rodar solament, al Uri se li va atragantar les dos ultimes xapes, molt estetica i guapa, has provat el 8a de la dreta del diedre, aquesta la vaig fer a vista, i diria que deu voltar millor el 7/c+, si no l'has fet fot-li, val la pena, bloquera a dalt.
Salut bow.
Sembla que a l'hora de posar estrelles que jutgin els llocs d'escalada els valors paisatgístics siguin secundaris, quan no prescindibles...
I quins horitzons, llunyans i propers, els del lloc que dius! Que salvatge i que proper!
Els que hem voltat per aquelles contrades som conscients del paisatje que hi ha, per mi es un indret magnific, amb les seves caracteristiques poc comercials, el que fara que mai sigui un paradis per l'escalador com escalada, pero si prescindeixes d'aixó, i aprecies el conjunt simplement es fantastic.
Publicar un comentario